(26-09-2024)- En el soterrani de l'Hospital La Fe, entre olles i fogons, es troba un exèrcit de persones extraordinàries el treball invisible de les quals és essencial per a la recuperació dels pacients. Davantals i capells curulls d'humanitat i passió. Són l'equip de cuines de l'Hospital La Fe, un engranatge perfecte capaç d'elaborar més de 100.000 menús al mes, amb 77 tipus de dietes terapèutiques al dia en temps rècord. Recentment han obtingut el certificat en la norma UNE-EN ISO 22000:2018, de seguretat i innocuïtat alimentària, que se suma a la certificació UNIX EN ISO 9001:2015 de gestió de la qualitat, que té des de 2007.

El carinyo amb el qual elaboren els menús és el seu principal ingredient i es palpa en la qualitat i la calor humana que acompanyen en cada safata que entreguen als pacients. Reben diàriament l'afecte dels malalts, que els responen amb missatges d'agraïment i dibuixos a través de les etiquetes de les safates.

En este engranatge destaca la figura d'Inma Añón, governanta de Cuina que atresora més de 40 anys a l'Hospital La Fe, qui fora cap de grup de Servicis Generals durant 7 anys i recentment jubilada.

Coneguda per tots com Inma, és una dona admirable amb gran coratge, que cuida del seu equip i que ha barallat sempre per donar el millor als pacients.

Havent estudiat dos anys de Medicina, circumstàncies personals la van portar a deixar estos estudis i aprovar oposicions en sanitat com a Governanta. A causa de la catàstrofe de la “*Pantanada de Tous” en 1982 no va poder començar a treballar com a governanta fins a 1984. Va iniciar el seu treball en les cuines de l'Hospital de Xàtiva i uns mesos després va entrar en La Fe. Va compatibilitzar el seu treball amb estudis de Graduat Social, coneixements que li van anar de gran utilitat després en el seu moment dona dia com a cap de grup. Va treballar també un temps en la Bugaderia de La Fe i com alliberada sindical.

Va superar un càncer de mama, però després d'onze mesos de baixa, va tornar als fogons de La Fe, malgrat les complicacions que va tindre al braç amb un limfoedema. La seua història és un receptari de lluita, determinació, resiliència i amor per les coses ben fetes. Ingredients que ha mesclat amb mestratge i que es fan patents en el carinyo que li professen les seues companyes i companys, que trenquen l'esdevenir d'olles, paelles i carros de menjar amb una ovació i un acalorat aplaudiment, a uns dies de marxar-se de La Fe per la seua jubilació.

Conversem amb Inma Añón per a conéixer i homenatjar una d'estes persones brillants i compromeses que tenim en la nostra institució, que amb la seua labor discreta però essencial, amb la seua vocació i la seua passió, ha contribuït a la recuperació i a alegrar la vida dels qui lluiten per la seua salut.

Com eren les cuines de La Fe fa 40 anys?

Eren enormes. Parlem de *Campanar, on hi havia 4 cuines, una en cada pavelló: Rehabilitació-Central-Maternitat i Infantil. En les plantes hi havia un office on hi havia vaixelles i es fregava i servia el menjar. La dieta basal es distribuïa en una espècie de carret-*polero i se servien els menús en el moment, segons el que triava el pacient. Com a curiositat, la llet la portaven en *cántaras procedents d'una vaqueria i es bollia en les cuines de l'hospital per a llevar-li la nata.

Hi ha alguna recepta o plat que haja sigut el teu favorit?

La paella de verdures. La feien els cuiners amb gran varietat de verdures fresques. Poques paelles he menjat en restaurants fora de l'hospital com la de La Fe. Entre els pacients triomfen sempre les paelles, els arrossos i fideuàs.

Una altra recepta magnífica són les croquetes de pollastre que féiem en *Campanar. Era tot un ritual de treball en equip. Coíem, esmollàvem, elaboràvem la pasta i després donàvem forma a les croquetes, les passàvem per ou, farina i pa ratllat. La cuinera tenia una espècie de rem per a donar voltes a la massa. Podíem arribar a elaborar quasi 3.000 croquetes en un dia. Era un treball magnífic perquè mentres, parlàvem i contàvem històries. Estaven boníssimes i amb elles mai es fallava.

Hi ha alguna anècdota especial que t'agradaria compartir?

Hem viscut tantes experiències…

Em recorde, per exemple, que abans d'arribar jo a les cuines de *Campanar prèviament hi havia monges i a les 12.00 era costum parar per a resar el Ángelus. Com eixe costum s'havia instaurat, després substituíem el res de les 12.00 durant 5 minuts per a prendre un café.

Altres anècdotes que record era que alguns pacients que estaven molt molt *malitos, quan anaven les marmitones a portar-los els menús, els demanaven algun menjar molt especial. I com se'ns partia l'ànima, ho consultàvem amb els professionals que els portaven i si ens ho autoritzaven i no ho teníem anàvem a comprar-ho i li ho cuinàvem (gambes, arròs amb llet…).

Quin ha sigut el major desafiament que has enfrontat en els teus més de 40 anys a l'hospital?

Durant el trasllat de La Fe, que va ser un gran repte, jo em vaig quedar en *Campanar i ajudem en la posada en marxa, però no el vaig viure amb tanta intensitat com els qui anaven a Bulevard Sud.

En el meu cas el meu major desafiament va ser la pandèmia del COVID-19. En eixe període vaig ser cap de Grup i em sentia amb una gran responsabilitat, per la qual cosa implicava per als pacients i per als treballadors. Hi havia molt de desconeixement i por, però tots els dies actualitzàvem els procediments. Tot l'equip de cuina es va entregar i va respondre amb gran coratge. No va fallar ningú. Es va innovar en matèria de seguretat, en procediments de treball. Va haver-hi molt poques baixes. Tots estàvem a una i al peu del canó. És del que més orgullosa em sent.

Com creus que el vostre treball influïx en els pacients?

Les hores dels menjars són els moments més esperats pels pacients. És molt important que mengen bé, perquè els ajuda a recuperar-se. De fet, ens manen molts agraïments. Molts pacients ens escriuen missatges en les etiquetes que van dins de la safata amb els seus noms. És molt bonic i satisfactori llegir-los. Guarde un arxivador ple amb tots els agraïments que rebíem mentres vaig ser cap de grup.

Què és el que més valores dels teus companys de treball?

Hi ha un equip meravellós en les cuines, disposat sempre a donar el millor de si. Són gent compromesa, amb una gran vocació i estan molt orgullosos del treball que realitzen. Són molt conscients de la implicació que la seua labor té en els pacients. Són molt bons professionals, amb una gran capacitat per a resoldre problemes perquè mai els falte el menjar als malalts.

Quin missatge t'agradaria deixar als teus companys i als pacients de La Fe?

He treballat molt a gust en este hospital sempre. Estic tremendament agraïda a tots ells perquè sempre m'han ajudat i han respost en els moments durs.