Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha celebrat la seua 11a Jornada contra la Violència de Gènere, organitzada per la Comissió d'Igualtat i Contra la Violència de Gènere del Departament de Salut València La Fe. En esta edició, la trobada es va centrar de manera específica en la violència que patixen dones amb discapacitat i dones en situació de dependència.

La directora mèdica de l'Hospital La Fe, Salomé Matoses, va ser l'encarregada d'inaugurar la jornada i va recordar que “la violència de gènere és un problema de salut pública de gran magnitud que requerix una solució coordinada”. A més, va subratllar la importància d'estes jornades anuals que “oferixen una formació contínua al personal sanitari i no sanitari per a millorar la detecció precoç, enfortir la col·laboració entre nivells assistencials i reforçar la nostra capacitat de resposta davant les necessitats de les víctimes”.

Per part seua, la presidenta de la comissió organitzadora, la doctora Ana Monzó, va destacar que “la sanitat és, amb freqüència, la primera porta a la qual arriba una víctima, i a vegades sense ni saber-ho si més no”. Va explicar que moltes dones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o psicosocial, així com dones dependents, troben en el sistema sanitari un dels pocs entorns on la seua situació pot ser detectada i atesa. “El paper de centres com l'Hospital La Fe no és només clínic, sinó preventiu, social i humà”.

La doctora Monzó va avançar a més que estes dones patixen “formes particulars de violència, més invisibles i prolongades en el temps: dependència econòmica, física o emocional de l'agressor, aïllament, barreres per a comunicar-se, limitacions per a desplaçar-se o necessitat de suport en les activitats bàsiques de la vida diària”. Va assenyalar que estes circumstàncies fan que la violència adopte expressions que “moltes vegades queden ocultes a simple vista, i precisament per això, la mirada sanitària és decisiva”.

També va intervindre Elisa Marco, membre de la mateixa comissió, qui va destacar que estes dones “patixen una doble invisibilitat: la discapacitat i la violència, una combinació que les situa en una posició de major risc”. Va recordar a més que “darrere de cada estadística hi ha una vida, un rostre i una història que mereix protecció, respecte i escolta”.

Ponència principal: Projecte IMPROVE

La ponència inaugural va ser impartida per Eduardo Bonet i Susana *Sola, del grup GAMMA de la Policia Local de València, els qui van presentar IMPROVE, un projecte europeu d'innovació destinat a desenrotllar ferramentes tecnològiques per a previndre, detectar i assistir a víctimes de violència domèstica i de gènere. Entre els avanços del projecte van destacar un bot conversacional capaç d'oferir orientació, informació i acompanyament tant a víctimes com a familiars, testimonis o professionals.

A continuació, la jornada es va articular en dos taules de debat per a aprofundir en un enfocament sanitari i també social.

Mesa sanitària

La primera taula va comptar amb la intervenció de David Martín Baena, investigador d'Anàlisis Epidemiològiques i Estadística Sanitària, qui va presentar els resultats d'un estudi que evidencia que quasi un quart de les dones majors de 65 anys analitzades ha patit violència de gènere per part de la seua parella en algun moment de la seua vida; pràcticament un terç ha referit haver patit violència interpersonal, i quasi una desena partix violència exercida per altres persones distintes a la parella.

Va participar també *Maika *Barceiro, professora d'Intervenció *Sociocomunitaria del Cicle d'Atenció a Persones en Situació de Dependència, qui va subratllar la importància de “reforçar la prevenció, la detecció i l'actuació des de l'àmbit sanitari”. La taula es va completar amb la intervenció de Mª Pilar Lázaro, metgessa d'avaluació de persones amb diversitat funcional de València, qui va abordar l'impacte que la violència de gènere té sobre la salut física i emocional de les dones amb discapacitat.

Mesa social

En la segona taula, centrada en l'àmbit social, va intervindre el president de *CERMI CV, Luis Vañó, qui va explicar que “la discapacitat actua com un factor multiplicador de la violència de gènere”, recordant que el 10% de les víctimes mortals de violència de gènere entre 2012 i 2023 tenia una discapacitat reconeguda. Va qualificar esta realitat com una “pandèmia silenciosa, en tractar-se d'una violència multifacètica que no es limita a l'agressió física o psicològica, sinó que inclou formes de violència institucional, econòmica i sexual”.

Va tancar la sessió l'advocada i lletrada experta en violència de gènere Susana Sanz García, qui va destacar la rellevància de la nova figura del “facilitador judicial o processal”, introduïda recentment per llei. Esta figura —va explicar— és clau perquè els procediments judicials siguen accessibles i adaptats a les necessitats de totes les persones, especialment d'aquelles amb discapacitat intel·lectual.