El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha manifestat durant la inauguració d'un taller teòric pràctic sobre la resistència bacteriana que ha tingut lloc a l'Hospital La Fe, "la importància d'establir vies de col·laboració multidisciplinàries i la implicació de professionals de diferents àrees sanitàries, així com desenvolupar polítiques actives, per a fer front a les resistències bacterianes als antibiòtics,  que dificulten el tractament d'infeccions comunes". 

Este esdeveniment formatiu ha reunit persones expertes de diversos hospitals i centres d'investigació de tota Espanya i l'acte inaugural ha comptat també amb la presència del gerent de l'Agrupació Sanitària Interdepartamental València Sud i de La Fe, Jose Luis Poveda, i el vicepresident de la Societat Valenciana de Microbiologia Clínica i cap del servei de Microbiologia de La Fe,  José Luis López Hontangas. 

L'objectiu de la trobada ha estat realitzar una posada en comú de coneixements i abordar diverses estratègies i desafiaments relacionats amb aquest problema de salut global, com és la resistència bacteriana als antibiòtics, que requereix de les línies d'actuació orientades a potenciar la formació dels professionals, la vigilància i la investigació de la resistència d'antimicrobians.

En la seua intervenció, Marciano Gómez s'ha referit a la resistència als antimicrobians com un problema global que "des de la Conselleria de Sanitat s'afronta amb accions clau com l'educació comunitària per a la utilització responsable dels antibiòtics; l'ús d'aquests fàrmacs de forma optimitzada i coordinada entre Atenció Primària i Hospitalària; la complementarietat entre tractaments efectius i prevenció; i la medicina personalitzada adaptada a cada pacient".

Així mateix, el conseller ha assenyalat que la Comunitat Valenciana "està compromesa amb la lluita contra la resistència bacteriana i compta amb grups PROA hospitalaris per a l'optimització de l'ús d'antibiòtics en els departaments de salut". Cal destacar que, a nivell comunitari, el departament de Sagunt i a Elx han obtingut ja l'autocertificació PROA. 

Segons ha indicat Marciano Gómez "la vigilància de la resistència antimicrobiana és vital per protegir els pacients, reduir possibles complicacions i optimitzar els recursos. També és crucial la sensibilització i col·laboració de la ciutadania per fer un ús racional i garantir que els antibiòtics continuïn sent efectius".

Línies davant la resistència a antibiòtics

La cita ha reunit persones expertes de diversos hospitals i centres d'investigació de tot Espanya i, en paraules del seu promotor, el doctor López Hontangas, "ha posat en relleu la importància de la col·laboració i de l'intercanvi de coneixements per afrontar el creixent desafiament de la resistència als antimicrobians".

La conferència inaugural, a càrrec de professionals referents del Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salut Carles III, s'ha centrat en les xarxes de vigilància per al monitoratge de l'epidemiologia i el control de microorganismes multiresistents, i ha destacat el paper de la RedlabRA, una organització de laboratoris que treballen junts dins del Pla Nacional davant la Resistència a Antibiòtics (PRAN) per vigilar i detectar la resistència als antibiòtics en microorganismes.

La primera taula temàtica ha versat sobre la necessitat de racionalitzar l'ús dels antibiòtics en l'entorn hospitalari i comunitari. En esta part del taller, s'ha parlat així mateix sobre el Programa d'Optimització d'Antimicrobians (PROA), i sobre el Programa d'Optimització del Diagnòstic Microbiològic en el pacient crític i els seus desafiaments en l'era de la multiresistència. També s'ha discutit el rol del/la microbiòleg/a en els programes PROA, així com el desenvolupament de guies alineades amb aquest programa i la seua implantació en els centres Atenció Primària de la Comunitat Valenciana.

La segona ronda d'intervencions, moderada per la responsable de la unitat de Microbiologia Molecular de La Fe, María Dolores Gómez, s'ha centrat en les millores en el maneig de la infecció greu i en el desenvolupament de noves molècules antimicrobianes en el context de la multiresistència.

Durant esta sessió, també s'han exposat temes clau com l'impacte i l'aplicació dels panells sindròmics, és a dir, proves ràpides per elucidar quin patogen està causant una infecció greu, i la metodologia per a l'estudi de la multiresistència al laboratori.

Per la seua banda, el cap de secció de bacteriologia i responsable d'unitat d'identificació i sensibilitat als antimicrobians de La Fe Salvador Giner ha presentat els avanços en combinacions d'inhibidors de β-lactamases i β-lactàmics (nous fàrmacs) com a alternativa enfront de la resistència emergent.

El tema principal del bloc dedicat als casos clinisticobiològics de multiresistències, conduït pel cap de secció de Malalties Infeccioses de l'Hospital La Fe, Miguel Salavert, han estat els avenços sobre el diagnòstic ràpid de microorganismes resistents i les alternatives terapèutiques amb nous antibiòtics, de la mà de la intensivista Paula Ramírez i del facultatiu del servei de Microbiologia Juan Salvador Frasquet,  tots dos de la Fe. 

La jornada ha conclòs amb una ponència sobre la Intel·ligència Artificial en Microbiologia impartida pel cap de secció de Farmàcia Hospitalària en La Fe Emilio Monte, en la qual ha mostrat la utilitat de la intel·ligència artificial en la pràctica clínica a través d'alguns exemples d'ús reals.