ELS PRIMERS ANYS DE L'HOSPITAL LA FE
L'Institut Nacional de Previsió va aprovar un pressupost de 870.588.450 pessetes per a la construcció d'este centre sanitari. Amb estos diners es van dur a terme les obres per a alçar la residència general, l'aparcament, el servici d'urgències, magatzems adaptats per a isòtops radioactius, l'escola d'infermeres i llevadores, la maternitat, l'hospital infantil, els magatzems generals, els laboratoris d'investigació i el centre d'investigació."
Va ser de forma gradual entre el 10 de novembre de 1968 i febrer de 1969, quan es va obrir l'Hospital La Fe (residència general o també anomenat, posteriorment, pavelló central) en el valencià barri de Campanar i es van traslladar els primers pacients procedents del que hui és l'hospital Pare Jofre, de València.
El pavelló central va ser inaugurat de forma oficial el febrer de 1969 pel ministre de Treball, Romero Gorría, i, posteriorment, el febrer de 1970, el ministre Licinio de la Fuente inaugurava el pavelló de rehabilitació.
Posteriorment, entre novembre de 2010 i febrer de 2011, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe va traslladar les seues instal·lacions des del barri de Campanar fins a la seua actual ubicació en el barri de Malilla.
ORIGEN DEL NOM DE L'HOSPITAL
Una altra anècdota curiosa de la història d'este hospital va sorgir en relació amb la construcció de l'aparcament. En 1969, el Ministeri de la Vivenda va oferir al senyor Joaquín Deusa Soldevilla, director provincial de l'Institut Nacional de Previsió, l'enorme solar que actualment ocupa l'Estació d'Autobusos de València (just al costat del centre sanitari) perquè fora utilitzat com a aparcament pels treballadors i usuaris de l'hospital. El preu d'esta cessió era d'una pesseta per cada pam de terreny. No obstant això, el senyor Joaquín Deusa va declinar amablement esta oferta, ja que pensava que amb el terreny de l'aparcament actual tindria espai més que suficient. En aquell moment era difícil imaginar que en l'actualitat el nombre de vehicles per habitant seria tan elevat.
L'ACTIVITAT HOSPITALÀRIA EN ELS INICIS DEL CENTRE
L'activitat en l'Hospital en els seus primers anys de funcionament era molt diferent de la que realitza actualment, tant en volum com en el tipus d'assistència (molt més basada en l'hospitalització). Com a exemple val este detall d'activitat de la Residència General i el Centre de Rehabilitació durant 1969.
RESIDÈNCIA GENERAL 1969:
HOSPITALIZACIÓ:
Malalts hospitalitzats: 17.270
Nombre d'estades: 200.617
Mitjana estades/malalt: 11,61
Percentatge mitjà d'utilització: 54,91
Malalts de medicina i especialitats mèdiques: 3.642
Malalts de cirurgia i especialitats quirúrgiques: 13.628
SERVICI D'URGÈNCIA:
NRE. total de malalts assistits: 24.107
Malalts hospitalitzats: 14.705
Malalts assistits en règim ambulatori: 9.402
Amb hospitalització d'urgència: 6.960
Sense hospitalització: 2.321
NRE. total de malalts intervinguts: 13.453
CONSULTES EXTERNES:
Malalts assistits pel Departament de Medicina: 1.547
Malalts assistits pel Departament de Cirurgia: 5.992
NRE. total de malalts assistits: 7.539
Consultes en el Departament de Medicina: 4.408
Consultes en el Departament de Cirurgia: 17.065
Total de consultes: 21.473
CENTRE DE REHABILITACIÓ 1969:
HOSPITALITZACIÓ:
Malalts hospitalitzats: 466
Nombre d'estades: 10.056
Mitjana estades/malalt: 21,58
Percentatge mitjà d'utilització: 27,89
INTERVENCIONS:
NRE. total de malalts intervinguts:191
CONSULTES EXTERNES:
NRE. total de malalts assistits: 1.114
Departament d'Ortopèdia: 228
Departament de Cirurgia Plàstica: 515
Departament de Rehabilitació: 371
Nº total de Consultas: 2.893
Departament d'Ortopèdia: 625
Departament de Cirurgia Plàstica: 1.410
Departament de Rehabilitació: 858
HEMOTERÀPIA:
NRE. de litres de sang transfosos: 14