ELS PRIMERS ANYS DE L'HOSPITAL LA FE

L'Hospital Universitari La Fe va començar a construir-se en 1968. Els terrenys triats per al seu emplaçament es trobaven entre el polígon de Campanar i la séquia de Mestalla, en un tram pròxim a la carretera de Burjassot. Per a poder ubicar l'hospital i els seus accessos va ser necessari desviar les séquies de reg i expropiar alguns terrenys privats limítrofs. Un dels primers problemes que van sorgir va ser el desallotjament de les famílies que vivien en set vivendes que ocupen este terreny. La majoria dels propietaris d'estes cases va acceptar sense problemes la indemnització que els va oferir el Ministeri de la Vivenda per expropiar les seues cases; excepte els amos d'una vaqueria i una fàbrica de confitats, que van posar una condició molt especial per a cedir els seus terrenys: obtindre una plaça per a treballar en el centre sanitari com a zelador i jardiner.

L'orde ministerial que regulava l'obtenció de plaça de treball en la llavors anomenada Ciutat Sanitària La Fe estipulava com a condició per a optar a estos llocs de treball ser menor de 40 anys d'edat. En el cas d'estos dos propietaris, de 49 i 54 anys respectivament, va caldre fer-ne una excepció, ja que es van negar a desallotjar les seues cases si no es complien les seues condicions.

L'Institut Nacional de Previsió va aprovar un pressupost de 870.588.450 pessetes per a la construcció d'este centre sanitari. Amb estos diners es van dur a terme les obres per a alçar la residència general, l'aparcament, el servici d'urgències, magatzems adaptats per a isòtops radioactius, l'escola d'infermeres i llevadores, la maternitat, l'hospital infantil, els magatzems generals, els laboratoris d'investigació i el centre d'investigació."

Va ser de forma gradual entre el 10 de novembre de 1968 i febrer de 1969, quan es va obrir l'Hospital La Fe (residència general o també anomenat, posteriorment, pavelló central) en el valencià barri de Campanar i es van traslladar els primers pacients procedents del que hui és l'hospital Pare Jofre, de València.

El pavelló central va ser inaugurat de forma oficial el febrer de 1969 pel ministre de Treball, Romero Gorría, i, posteriorment, el febrer de 1970, el ministre Licinio de la Fuente inaugurava el pavelló de rehabilitació.

Des d'aqueix moment i fins a abril de 1971, es van obrir els diferents pavellons de la llavors anomenada «Ciutat Sanitària La Fe». Va ser precisament en aqueix mes quan la llavors princesa Sofia va assistir a la inauguració del pavelló maternoinfantil, l'Escola d'Infermeria i el Centre d'Especialitats Ricardo Trénor, del carrer Alboraia de València.

Posteriorment, entre novembre de 2010 i febrer de 2011, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe va traslladar les seues instal·lacions des del barri de Campanar fins a la seua actual ubicació en el barri de Malilla.

ORIGEN DEL NOM DE L'HOSPITAL 

A l'hora de triar un nom per a esta nova ciutat sanitària, el Dr. Vicente Luis Peris Carpena, cap provincial de l'Assegurança Obligatòria de Malaltia va suggerir en 1966 buscar una denominació senzilla, curta i fàcil de recordar, com La Paz; fins i tot va mostrar el seu interés per trobar un nom encara més curt. La solució la va aportar el Dr. Manuel Pérez Sánchez, secretari del Consell d'Administració de l'INP, qui comentant esta idea amb la seua família, va rebre la inestimable ajuda de la seua sogra, de 70 anys, que va contestar: "Més curt que La Paz només pot ser La Fe".

Una altra anècdota curiosa de la història d'este hospital va sorgir en relació amb la construcció de l'aparcament. En 1969, el Ministeri de la Vivenda va oferir al senyor Joaquín Deusa Soldevilla, director provincial de l'Institut Nacional de Previsió, l'enorme solar que actualment ocupa l'Estació d'Autobusos de València (just al costat del centre sanitari) perquè fora utilitzat com a aparcament pels treballadors i usuaris de l'hospital. El preu d'esta cessió era d'una pesseta per cada pam de terreny. No obstant això, el senyor Joaquín Deusa va declinar amablement esta oferta, ja que pensava que amb el terreny de l'aparcament actual tindria espai més que suficient. En aquell moment era difícil imaginar que en l'actualitat el nombre de vehicles per habitant seria tan elevat.

L'ACTIVITAT HOSPITALÀRIA EN ELS INICIS DEL CENTRE

L'activitat en l'Hospital en els seus primers anys de funcionament era molt diferent de la que realitza actualment, tant en volum com en el tipus d'assistència (molt més basada en l'hospitalització). Com a exemple val este detall d'activitat de la Residència General i el Centre de Rehabilitació durant 1969.

RESIDÈNCIA GENERAL 1969:

HOSPITALIZACIÓ:

Malalts hospitalitzats: 17.270

Nombre d'estades: 200.617

Mitjana estades/malalt: 11,61

Percentatge mitjà d'utilització: 54,91

Malalts de medicina i especialitats mèdiques: 3.642

Malalts de cirurgia i especialitats quirúrgiques: 13.628

SERVICI D'URGÈNCIA:

NRE. total de malalts assistits: 24.107

Malalts hospitalitzats: 14.705

Malalts assistits en règim ambulatori: 9.402

INTERVENCIONS:

Amb hospitalització d'urgència: 6.960

Sense hospitalització: 2.321

NRE. total de malalts intervinguts: 13.453

CONSULTES EXTERNES:

Malalts assistits pel Departament de Medicina: 1.547

Malalts assistits pel Departament de Cirurgia: 5.992

NRE. total de malalts assistits: 7.539

Consultes en el Departament de Medicina: 4.408

Consultes en el Departament de Cirurgia: 17.065

Total de consultes: 21.473

CENTRE DE REHABILITACIÓ 1969:

HOSPITALITZACIÓ:

Malalts hospitalitzats: 466

Nombre d'estades: 10.056

Mitjana estades/malalt: 21,58

Percentatge mitjà d'utilització: 27,89

INTERVENCIONS:

NRE. total de malalts intervinguts:191

CONSULTES EXTERNES:

NRE. total de malalts assistits: 1.114

Departament d'Ortopèdia: 228

Departament de Cirurgia Plàstica: 515

Departament de Rehabilitació: 371

Nº total de Consultas: 2.893

Departament d'Ortopèdia: 625

Departament de Cirurgia Plàstica: 1.410

Departament de Rehabilitació: 858

HEMOTERÀPIA:

NRE. de litres de sang transfosos: 14