El treball, publicat en la revista Insights into Imaging, presenta una estructura comuna per a catalogar els biomarcadors d'imatge i definix el conjunt mínim d'informació que hauria d'acompanyar a qualsevol indicador d'imatge obtingut mitjançant tècniques com la ressonància magnètica, el TAC, el PET o l'ecografia.

Els biomarcadors d'imatge són paràmetres quantificables extrets d'imatges mèdiques que poden aportar informació sobre l'estat de salut, les característiques d'una malaltia o la resposta a un tractament. El seu ús és cada vegada més rellevant en investigació clínica i medicina personalitzada, però la seua aplicació es veu limitada per la falta de criteris comuns per a descriure'ls.

Actualment, la informació sobre estos biomarcadors sol estar dispersa en publicacions científiques, inventaris, estàndards tècnics o documents reguladors. A més, un mateix biomarcadors pot descriure's de manera diferent segons el centre, la malaltia, l'òrgan estudiat o la tecnologia utilitzada. Esta falta d'homogeneïtat dificulta la comparació de resultats, la reproducibilidad dels estudis i la seua incorporació a la pràctica clínica.

L'investigador del Grup d'Investigació Biomèdica en Imatge GIBI230 del IIS La Fe, Pablo Rodríguez Belenguer, ha explicat que el principal avantatge d'esta proposta "és que permet que els biomarcadors d'imatge es descriguen i documenten de manera homogènia, independentment de l'hospital, la plataforma tecnològica o l'àrea clínica en la qual s'utilitzen".

Segons Rodríguez Belenguer, "l'estandardització ajudarà al fet que els biomarcadors es mesuren i interpreten de manera consistent entre diferents centres, la qual cosa reduirà la variabilitat de metodologies, facilitarà la comparació de resultats i millorarà la generació d'evidència científica sòlida per a avaluar nous tractaments".

Un 'diccionari universal'

L'equip ha definit un catàleg harmonitzat de descriptors organitzat en cinc grans dominis: identificació del biomarcador, context clínic, informació tècnica i d'imatge, validació i dades administratives. Estos camps permeten respondre a preguntes bàsiques: què és el biomarcador, per a què servix, com s'obté, quina evidència recolza el seu ús i com es manté actualitzat.

La proposta es basa en els principis internacionals FAIR -Findable, Accessible, Interoperable and Reusable-, que busquen que les dades científiques siguen localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables. Aplicats als *biomarcadores d'imatge, estos principis poden facilitar el seu ús en assajos clínics, registres sanitaris, processos reguladors i sistemes d'intel·ligència artificial.

La investigadora del IIS La Fe Paula Doria Borrell ha subratllat que la interoperabilitat és un requisit fonamental, atés que els algorismes "necessiten dades ben definides, comparables i traçables per a poder entrenar-se, validar-se i utilitzar-se amb garanties. Un catàleg estandarditzat facilita l'intercanvi d'informació entre institucions, millora la *reproducibilidad dels models i augmenta la transparència".

Per a comprovar la utilitat de l'estructura proposada, els investigadors van aplicar el catàleg a quatre biomarcadors representatius en malalties inflamatòries: el coeficient de difusió aparent -ADC- en inflamació intestinal, el valor SUV en PET-FDG per a vasculitis de grans gots, firmes radiómicas obtingudes mitjançant TAC en malaltia pulmonar intersticial associada a esclerosi sistèmica i l'índex de vascularització per ecografia Doppler en artritis reumatoide.

Els resultats van demostrar que una mateixa estructura pot utilitzar-se per a descriure biomarcadors procedents de diferents modalitats d'imatge, òrgans i malalties, la qual cosa afavorix la seua comparació entre contextos clínics diversos.

Els autors assenyalen que esta proposta constituïx un punt de partida per a avançar cap a un recurs comú, escalable i sostenible. L'article planteja que els pròxims passos hauran de centrar-se en la validació externa del catàleg, el seu refinament amb aportacions d'usuaris i la seua implementació pilot en entorns clínics i d'investigació.

L'objectiu final és disposar d'una ferramenta comuna que facilite el seu ús en investigació biomèdica, avaluació reguladora i presa de decisions clíniques, en un context marcat pel creixement de la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial aplicada a la imatge mèdica.