El càncer de mama triple negatiu pot "educar" a cèl·lules del sistema immunitari perquè l'ajuden a preparar el camí cap a la metàstasi pulmonar. Esta és la principal conclusió d'un estudi liderat per investigadors del grup d'Investigació Translacional en Càncer del IIS La Fe i de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, publicat en la revista científica OncoImmunology.

La metàstasi és la principal causa de mortalitat en pacients amb càncer de mama triple negatiu, una de les formes més agressives de càncer de mama. Este subtipus tumoral es caracteritza per l'absència de receptors hormonals i HER2, la qual cosa limita les opcions de tractament dirigides i s'associa a una major capacitat de disseminació i recaiguda.

El tumor no actua només: modifica el seu entorn

Fins ara, una de les grans preguntes en la investigació del càncer era com algunes cèl·lules tumorals aconseguixen sobreviure al viatge per l'organisme i establir-se en òrgans distants. Este estudi aporta una resposta: el tumor no actua de forma aïllada, sinó que modifica cèl·lules del seu entorn per a posar-les al seu servici.

En concret, els investigadors han observat que les cèl·lules tumorals "eduquen" als macròfags i els convertixen en macròfags associats al tumor. Una vegada reprogramats, estos macròfags alliberen un conjunt de senyals de comunicació cel·lular -entre elles les citocines i quimiocines CCL3, CCL4, CXCL2 i *IL-*1β- que activen programes biològics en les cèl·lules tumorals que augmenten la seua capacitat per a desplaçar-se, travessar la paret dels vasos sanguinis i establir-se posteriorment en el pulmó.

Dit d'una altra manera, el càncer de mama triple negatiu aconseguix que cèl·lules que formen part del sistema immunitari contribuïsquen a generar un ambient més favorable per a la progressió tumoral.

Una comunicació que també debilita la resposta antitumoral

L'estudi també mostra que esta conversa entre tumor i macròfags no sols facilita la colonització pulmonar, sinó que contribuïx a crear un entorn immunitari més permissiu. Els macròfags reprogramats afavorixen l'aparició de cèl·lules T reguladores, un tipus de cèl·lula immunitària que pot reduir la resposta defensiva enfront del tumor i reforçar un microambient immunosupressor.

María *Rosado Sanz, autora de l'estudi ha explicat que "esta troballa ajuda a explicar per què alguns tumors de mama triple negatiu presenten un comportament més agressiu i pitjor resposta a determinats tractaments". De fet, el treball relaciona la presència de programes immunosupressors i macròfags amb perfil protumoral amb una pitjor resposta a la quimioteràpia neoadjuvant.

Bloquejar el missatge per a frenar la colonització

Una de les aportacions més rellevants de l'estudi és que els investigadors no sols identifiquen esta comunicació entre tumor i macròfags, sinó que també demostren que el seu bloqueig reduïx diversos dels processos necessaris per a la disseminació tumoral.

Per a això van utilitzar inhibidors dirigits enfront de diferents receptors implicats en esta comunicació -com maraviroc, navarixin i anakinra-, observant una reducció de la migració de les cèl·lules tumorals i de la colonització pulmonar en models preclínics.

Encara que estos resultats encara han de validar-se en estudis addicionals abans de la seua aplicació clínica, la investigació obri una possible via per a dissenyar estratègies dirigides a impedir que el tumor prepare el terreny per a la metàstasi.

Una nova mirada sobre la metàstasi

El treball aporta una nova perspectiva sobre la disseminació del càncer en la qual la metàstasi no dependria únicament de les característiques pròpies de les cèl·lules tumorals, sinó també de la seua capacitat per a modificar l'entorn que les envolta i aprofitar cèl·lules del sistema immunitari.

En el cas del càncer de mama triple negatiu, on la recaiguda *metastásica continua sent un dels principals reptes clínics, comprendre estos mecanismes resulta essencial per a desenrotllar tractaments més eficaços i explorar futures combinacions terapèutiques dirigides al microambient tumoral.

La investigació ha comptat amb la participació de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, la Universitat de València, el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica, la Universitat de Barcelona i el Princess Màxima Center for Pediatric Oncology, entre altres institucions col·laboradores.

La investigació ha rebut suport de, l'Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama (AMACMA D8) de Requena, de projectes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, del programa VLC-BIOMED 2024 de la Universitat de València i el IIS La Fe, i de beques predoctorals de la Fundació Científica de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, Erasmus+ i la Generalitat Valenciana.